ELS MEUS AMICS

Als meus amics no porte coneixer-los molt de temps però bo tot va començar en primer d'ESO, la meua mijor amiga en principi va ser Marta fins que vaig començar a contar-li les meus coses a Neus (altra xiqueta del grup) que al pareixer sàvia escoltar i donar consells mijor que ella, llavors pas allò que s'ha esperat vam ser millors amigues, però per unes circunstancies o petits problemes en el grup van deixar de ser-ho, pareixien dues extranyes que a vegaes ni es saludavem, llavors pas l'inesperat vaig començar a fer amistat amb dues xiques d'un any mes i m'allunye prou del grup d'amigues o d'algunes d'elles, comencem a ser tan bones amigues fins a arribar al punt de comptarnos el tot. Cada una de nosaltres ens sabíem tots els secrets de totes però sempre hi havia tema de conversació. Mes tard  vaig conéixer un xic i una xica que són de València però s'ajunten amb les dos amigues d'Atzeneta.
Ells son Juanjo i Carlota també van fer bona amistat i mes tard va vindre Ferran un xic que es va mudar a Ontinyent però era d'Albaida i passaba els estius en Atzeneta, així que també era un altre mes del grup. Des de que va començar el meu estiu he estat quasi sempre que he eixit de casa amb eixes cinc persones i algunes vegades amb les amigues d'Albaida com per exemple Lorena, Aitana, German i Paco que també som amics des de fa tres anys.
Lo pitjor de tot va ser el últim dia abans d'anarme'n quan vaig quedar amb les amigues d'Albaida i encara que les coses no eren com abans era d'esperar emocionar-nos comptant històries de com ens em conescut, tots els moments junts, ètc, així que comença a plorar Neus i d'un moment a altre comencen tots seguits, ens van abraçar, dues besades a cada persona i em vaig anar a casa.